Mango fa un pas envers el cotó regeneratiu unint-se a Materra i la seva missió de donar veu a la natura. Una aliança que no només representa un compromís amb l'agricultura regenerativa, sinó una visió compartida de restaurar l'equilibri entre les persones, la terra i els ecosistemes que ens sostenen. És un pas continu i col·lectiu cap a un futur millor, un que situa la cura, la connexió i la responsabilitat al centre de tot.
QUÈ ÉS L'AGRICULTURA REGENERATIVA? L'agricultura regenerativa redueix l'ús de químics sintètics per protegir el sòl, els ecosistemes i la salut dels agricultors. A diferència dels mètodes convencionals, millora la fertilitat del sòl, la retenció d'aigua i la biodiversitat. També fomenta l'equilibri natural de l'ecosistema, redueix la petjada de carboni i el consum d'aigua, i afavoreix una agricultura més autosuficient i menys dependent de recursos industrials.
NATURA: EL NOSTRE ORIGEN I REFLEX La natura ens envolta. La nostra salut hi està estretament connectada. L'enfocament regeneratiu ens convida a veure el món no com un recurs per ser explotat, sinó com una extensa xarxa de relacions que sosté tota forma de vida. L'agricultura regenerativa segueix aquesta visió, que se centra en un enfocament respectuós i connectat amb la terra i amb els qui la conreen.
DE LA FIBRA A LA TELES: MANGO x MATERRA Concloem el procés amb aquestes peces, confeccionades amb un 50% de COTÓ REGENERATIU MATERRA®. Peces que neixen d'una manera de conrear més conscient. Una col·lecció senzilla, honesta i feta amb intenció.
EL REPTE HÍDRIC EN LA PRODUCCIÓ DEL COTÓ Se sol assumir que el conreu de cotó depèn de l'ús excessiu d'aigua. Però, en realitat, el cotó és una planta que ha evolucionat per prosperar en climes àrids i càlids, i quan es conrea de la manera més adient per al seu context, l'ús d'aigua es torna més eficient. Un sòl saludable, ben airejat i porós, pot absorbir i retenir més aigua, i és més resistent a la sequera.
DEL CAMP AL FIL: CICLES DE CONREU DEL COTÓ Des de Materra, es respecten els cicles de conreu del cotó, que tradicionalment es conrea durant la temporada Kharif, de juny a novembre. Entre els agricultors es promouen diferents pràctiques regeneratives, com la rotació de conreus; és a dir, no plantar cotó al mateix terreny durant dos anys consecutius, entre d'altres.
Des de Materra, es creu que l'agricultura regenerativa ha d'incloure les persones, sobretot els agricultors. Es necessita suport agronòmic i econòmic, per adoptar pràctiques més saludables i sostenibles: i això no és una cosa anecdòtica, ni un privilegi; és una cosa fonamental. Materra també treballa per empoderar les dones a través de la capacitació i rols en la presa de decisions, i fomenta relacions a llarg termini per compartir riscos i portar les seves veus a les converses de la moda.
ELS PETITS AGRICULTORS L'Índia és un dels productors de cotó més grans del món i té una enorme indústria tèxtil. Més del 70% dels agricultors són petits propietaris, actors clau en la gestió de la relació col·lectiva amb la terra. I tot i que històricament han estat marginats i no han rebut prou suport, una de les missions centrals de Materra és donar-los suport. L'enfocament està basat en les tradicions agrícoles de l'Índia, i combina els coneixements agroecològics autòctons amb la ciència moderna.
HABILITATS TRADICIONALS I CONEIXEMENTS ANCESTRALS Treballar amb comunitats agrícoles ha ensenyat Materra que moltes pràctiques tradicionals, malgrat no ser etiquetades com a "regeneratives", es basen en un profund respecte per la terra.Els agricultors solen utilitzar el terme jugaad —emprat per designar innovacions locals i de baix cost—, fet que reflecteix el seu esperit enginyós i resolutiu.
CONEIX EN RAVAJI THAKOR Ell és un dels Master Farmers de Materra, un terme que s'utilitza per identificar aquells treballadors que implementen pràctiques excel·lents al camp per poder influir així en altres agricultors de la regió. La seva història és un clar exemple de com el moviment regeneratiu es vincula directament amb els sistemes tradicionals de coneixement.
1951 Va néixer i créixer a Golathra, un dels pobles que forma part de Grambharti.
Anys 60 Quan era petit, el seu pare li recordava cada setembre després del monsó que no havia d'arrencar l'herba que creixia a la mateixa terra que el mill perlat, per tal d'alimentar el bestiar. Si s'hagués arrencat, la humitat i la calor podrien haver estat fatals per al mill. "Els nostres avantpassats no tenien coneixements científics sobre l'agricultura", ens explica. "Però en tenien un coneixement pràctic molt i molt bo."
Anys 70 Abans de conèixer formalment l'agricultura regenerativa, en Ravaji i els seus avantpassats ja tenien molta experiència amb pràctiques regeneratives.
2007-2023 En Ravaji ha practicat l'agricultura sostenible durant els últims 15 anys.
2023 Es va adherir al programa de regeneració de Materra. Prové d'una família d'agricultors i és un apassionat de l'ensenyament i la formació de les noves generacions; ha col·laborat amb diversos centres agrícoles, universitats i altres associacions.
2025 Ara és un dels Master Farmers de Materra i, tot i que té gairebé 74 anys, afirma que conrea la terra amb la mateixa intensitat que un home de 20 anys!
A l'Índia, la força de la comunitat es transmet en cada gest quotidià: en la feina feta conjuntament, en l'aprenentatge constant i en les històries compartides. Així, la vida es nodreix i creix en totes les seves formes.